NOVEMBRE

Quan arriba novembre
la natura es transforma en mil colors,
cauen les fulles
escampant-se per carrers i places.

Quan arriba novembre
gaudim de nous olors,
els arbres despullats
sense el cant de les orenetes.

Quan arriba novembre
comencen les primeres fredors,
a casa arraulits
tanquem portes i finestres.

Quan arriba novembre
les alzines llueixen els verdors,
la seva presència
reconforta les llargues nits fosques.

Quan arriba novembre
colors,olors,fredors,verdors,
ens fan companyia
tot mirant el cel i les muntanyes.

VALOR A LA PARAULA

Al llogaret on va viure se'l coneix com "l'home que la seva paraula valia tant o més que la firma d'un notari"; amb aquesta nomenada, m'omple d'orgull ser la seva neta.
Ell sempre deia que una persona que diu mentides no és de refiar, i afegia, "s'agafe més aviat un mentider que un coix".
Avui dia, s'esgarrifaria davant de tantes mentides, que van i vénen ràpidament sense passar res.
Tot recordant al meu avi reivindico, per sobre d'aquest menysteniment, el valor a la paraula que es dóna.

"Viure en la veritat"... Ha estat mai possible tal cosa?
FRANZ KAFKA

MEMÒRIA

Avui parlaré de dos notícies on el nexe comú és la memòria

La primera la llegeixo al diari El País i es titula:
La Hipermnèsia i Facebook. Ens parla d'un extrany trastorn de la memòria que pateix poca gent, i provoca que es retingui tots els records, res es borra.
Pregunten què passarà ara quan, a través del Facebook, tornem a recordar moments que la memòria havia oblidat de forma natural.

La segona la visualitzo en un vídeo de Youtube:
Aquí se'ns parla de la desmemoria, dels records que comencen a oblidar-se fins arribar a perdre la teva identitat. Arribat aquest punt te'n adones de la importància dels records.

Aquest dos problemes a nivell informàtic ho hem resolt: filtrant la informació, per al primer; i reproduint-la, per al segon.

Tanmateix és més complexe el cervell humà que l'electrònic.

MERCEDES SOSA

Cant i guitarra, les teves cançons ens il·luminaran per sempre.

ADÉU

Ara tot d'una sona la cançó, mentre passa el matí, tot escoltant-la entro a poc a poc en el seu cant.
Adéu, quina paraula, la utilitzem moltíssimes vegades durant el dia sense adonar-nos que sempre comporta allunyament.
Penso en l'adéu amb abraçades per retenir-los, són els que arrisquen la vida en una pàtera, per ells les portes del oceà de bat a bat se'ls obren.
L'adéu de l'infant que mira l'estel perdut.
Adéu a la memòria que no volem perdre.
Tot d'una torno a sentir el cant que ja s'ha instal·lat en un secret racó del meu cervell.

L'OLOR

L'olor et transporta a l'explanada del temps que perdura en la memòria. A tots ens ha passat alguna vegada que de sobte una olor penetrant et fa retornar a una realitat fora de temps, tot recordant moments viscuts i te n'adones que som tan sols una memòria.
L'olor a feina em fa despertar d'aquesta plataforma dels somnis i caure en la realitat actual, on uns quants amb els seus projectes avars de guanys i beneficis han deixat a molts sense treball i en la incertesa de no trobar-ne, tot vivint en precaris equilibris mentre esperen que canvií alguna cosa.
Ara per ells la feina es tan sols un record una olor.

L'ESTIU

Fèrtil, feliç, afirmatiu, il·luminat. Quanta vida.
Dies de joventut rics d'acció d'anhels, projectes, somnis. Aquest gust per les coses petites, festes majors, aquell dringà de copes plenes de vi i la passió que m'empenyia cap algú.
Recordo aquella roca on m'asseia les llargues nits d'estiu tot contemplant la nit estrellada fins a altes hores del matí quan tot gairebé dormia excepte el cant dels ocells; i en aquell silenci feia volar l' imaginació i estranys poders feien canviar els costums i emprendre reformes radicals.
L'estiu temps de sega, el verd de la primavera ara és de color groc, tot queda sec i et recorda l'olor a pols de blat. De sobte se't revela aquella cançó d'estiu que tenies oblidada i es barreja amb la cançó d' aquest estiu, i mentre sona recordes aquelles ressaques plenes de sentiments.