FORGOTTEN SUNGLASSES (relats conjunts)

-Doctor, això és greu? Pot dir-me què passa? Fa dies que no puc dormir i quan aconsegueixo aclucar els ulls, veig ombres i un home sense cos amb ulleres fosques, que em mira fixament sense dir res.

...

-Això no ens ho pots fer, deixar-nos plantats després de tant èxit, seria la ruïna d'aquesta editorial.

-Heu de mirar de comprendrem, tots aquests best sellers de novel·la negra, m'han xuclat les neurones i necessito allunyar-me de tot aquest estrès.

...

-Uf, m'he quedat adormit, ja s'ha acabat el programa, què ha passat?

-Papa, fa dies que et quedes grogui, vols dir que aquestes pastilles que prens, et van bé.

-Va, ves al gra i contesta'm.

-Guardiola ens ha deixat, diu que es sent buit i necessita descansar.

-No fotis, és broma...oi?

INCERTESA

Esperar la paga
per arribar a final de mes.
Esperar l'entrevista
per començar a treballar .
Esperar la pluja
per abonar els sembrats.
Esperar la collita
per recollir els fruits.
Esperar un cop de sort
per no perdre la casa.
Esperar poder decidir
per ser lliure.
Esperar el trasplantament
per seguir vivint.
Esperar que broti la planta
per fruir de noves flors.

APARAULA'M

ESPORRET
Sense sostre ni recer
busco aixopluc,
per deixar de tremolar.

ANIVERSARI

Avui fons d'armari fa 4 anys, per celebrar-ho us convida a un pastís de xocolata.

PERSISTÈNCIA

Ahir era visible
tenia feina, casa, família.
Avui estic desemparat
ho he perdut tot.
Ara sóc invisible
però tinc projectes.
Demà seguiré insistint
no vull perdre els somnis.

23 D'ABRIL

La diada de Sant Jordi, el carrer és un abeurador de llibres i flors, que ens convida a passejar, mirar, remenar, llegir, olorar i compartir. Tot un regal d'emocions, abraçades i somriures.

GRONXADOR (relats conjunts)

Cada dia, com ja fa temps, surto de casa amb una carpeta plena de currículums, que reparteixo per diferents llocs amb l'esperança de rebre alguna trucada.

Acabo de sortir d'una entrevista programada, estic feta pols, amb els ànims pel terra, quan després de contestar mil i una preguntes, m'han dit amb educació, que necessiten un perfil més jove.

Camino sense esma buscant un banc on seure, per menjar amb desgana aquests macarrons amb tonyina que m'havia preparat la nit passada.

Davant meu veig aquest vell gronxador encara útil, no com jo, que abans dels 50 anys ja em volen donar de baixa. M'hi atanso i a cada gronxada agafo més volada, que em fa retornar l'emoció perduda de la infància. Quan poso els peus al terra em deixo portar per aquesta espurna màgica d'il·lusió, vaig a la gelateria i em regalo un cucurutxo de xocolata.  

EQUIP

Guanyar, perdre
il·lusió, patiment
alegria, plor
rauxa, desencant.
Tot penja d'un fil,
l'últim segon
l'instant decisori.

243è JOC LITERARI

Deixo aquest xumet d'esperança,
per apagar el plor
i encendre somriures.

LA DESCOBERTA D'EN JIM

En Tinet trist i melancòlic, escolta l'historia de l'esclau Idris, que a poc a poc li penetra enfortint aquest jo complex.
Després d'unes quantes sessions, es troba millor i més reforçat per superar les adversitats i seguir el camí de sentir-se estimat.
Feia dies que no hi anava, al bar Blau, avui li ve de gust. Entra tot saludant al seu amic mag, que havia acabat l'actuació, demana una birra i s'asseu al racó de sempre, disposat a gaudir d'aquest bon ambient i bona música. De sobte percep aquella mirada intensa des de la barra, es gira i tot seguit sent: Hola, sóc en Jim, no sé tu com et trobes, jo ara mateix no desitjo res més, que poder seure i escoltar junts la veu d'aquest deliciós poema.

Jo em donaria a qui em volgués
Com si ni jo me n'adonés
I d'aquest donar-me, com si ho fes
Un jo de mi que m'ignorés

Jo em donaria a qui es donés
A canvi meu per sempre més
Que res de meu no me'n quedés
En el no meu que jo en rebés

Jo em donaria per un bes
Per un de sol, però que besés
I del besat em des-besés

Jo em donaria a qui em volgués
Com si ni jo me n'adonés
Com una almoina que se'm fes

M'ESTIMES O NO M'ESTIMES

Dius que m'estimes,
però se'm fa molt difícil de creure't,
quan penso que acabaré rostit a la cassola.

FELIÇ (240è joc literari)

Contemplo el joc
i sense por m'enfilo,
rellisco feliç.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

La mirada silenciosa
dibuixa el traç dels teus llavis,
expressió de simfonia exquisida
que captura veu i cant,
origen del poema.

BANDA DE MÚSICA (relats conjunts)

En la serenor dels 95 anys, refaig aquell record de joventut, tocant en aquella banda que ens feia sortir del pou i sentir-nos feliços. Amb el ressò de la música, la gent acudia a escoltar-nos i vibrant d'energia ballaven, sense parar, seguint el compàs.
Avui aquest record em retorna l'emoció viscuda, mentre reviscola el so gravat a la memòria.

DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET

Dels moments fràgils,
floreix un poema.
Perfum de vida.

LA DONA VALENTA (joc de lletres)

L' Imma puja al tren, fugint del seu proxeneta. Des de la finestra contempla com veloç s'allunya la ciutat i també, a poc a poc, la seva por.
Quan per fi s'atura a Monsó; baixa del tren amb pas decidit sense mirar enrere, vol ser la dona valenta.

TERESA PÀMIES

Fou una dona valenta, lluitadora i compromesa.

ENS QUEDA LA PARAULA

La nostra llengua
la defensem
parlant-la dia rere dia,
rescatarem els nostres mots
com a senyal de reconeixença
arreu del món.

8 DE MARÇ, LA LLUITA CONTINUA

Morley canta "Women of Hope" [Dones de l'Esperança]

TOT ÉS POSSIBLE

Viatjo al país dels somnis,
 per sentir-me diferent i poder
 ser protagonista de la meva història.

RETALLADES (237è joc literari)

Senyo, m'ha quedat bé?
Els pares m'han dit que aquesta imatge
els feia venir mal de cap.
Senyo, podries dir-me per què?

COMPOSITION X (relats conjunts)

Avui he tingut un dia dur de feina i mentre camino només penso en arribar a casa, per estirar-me al sofà i relaxar-me escoltant música. Quan he obert la porta i he vist tot aquest desori, tots els plans s'han esmicolat.
Altre cop repetint-se les mateixes experiències passades. Tant sols feia dos dies que en varem tornar a parlar i semblava que tot havia queda clar, com ho demostra aquest calendari subratllat de vermell, on es veu clarament, que avui et tocava a tu.
En aquest estat d'enuig i desil·lusió, et deixo aquesta nota per dir-te que no vull continuar.
Me'n vaig, només depèn de tu, que jo torni.
Aquesta vegada no et servirà de res la teva tàctica de regalar-me quadres de Kandinsky.

LA POSTAL

Als Pallars, a finals del segle dinou i principis del vint, hi havia molta misèria i molts joves van deixar família i poble, per anar-se'n a Amèrica creuant el gran oceà en busca d'unes condicions de vida millors.
Els meus besavis també havien viscut el dolor d'aquesta separació, quan dos fills de només divuit anys van decidir marxar.
No sé com expressar l'emoció intensa que debian sentir, quan rebien aquestes cartes postals que era l'únic mitjà de comunicació que tenien. Per a ells ho era tot, me'ls imagino com la retenien entre les mans i l'acariciaven, cada paraula era un trosset dels seus pensaments, que els hi donava esperança i ànims. La guardaven en un calaixet per poder-la rellegir i sentir-se a prop seu.
Penso que aquesta postal reté el bes i la carícia llunyana.

MIRA'M

Et trobo a faltar,
em diuen que vius allà dalt.
Surto al carrer i et crido,
vull que em vegis jugar.

BABAU (235è joc literari)

Pobre gripau, creia que era blau.
Ara sentin-se escanyat,
veu el color de la sang
i deixa de ser babau.

PINZELLADES

Quan sembla que tot s'acaba,
un bri d'esperança
et fa tornar a començar.
Com la brasa que s'apaga,
una bufada d'aire
la torna a revifar.

SÍ, VULL SEGUIR....

Cada pas endavant

deixa esllanguida la por,

el dubte es desfà.

NÚVOL I CADIRA (234è joc literari)

Dos mons,
uns perduts i abandonats,
altres vivint ben asseguts.

CHARLES DICKENS

200 anys d'història, però malauradament, aquells temps difícils se'ns apropen al nostre avui incert i retallat. Necessitem unes dosis de grans esperances.

TINC

No sé que tinc,
no tinc res i
ho tinc tot.
Tu i jo tenint-nos
a prop,
per sempre.

RETROBADA

El teu somriure

em fa feliç,

desperta l'esperança

i desfà dubtes.

FUGITIU

S'enfila ufanós sense manilla,
esborra amb neu la seva petjada,
vol fer-se invisible, vol ser lliure.

RESISTÈNCIA

Poblant el silenci
sense finestra

el banc és el meu llit

els cartrons són els llençols

per tauleta tinc un pot  

i de sostre el cel llunyà.

Aquesta nit  gèlida 

sense estels

la lluna m'acarona i

em dóna força per resistir

com la flor de neu

dalt de la muntanya.

RODA QUE RODA

Foguera de llum
vola el vers fumejant,
escampa la seva màgia
i floreix de nou el poema.

DEFENSEM LO TREN

SIGNATURES

CARAEIXUT I SENSE UN SOU

Caraeixut i sense un sou 

Vinc d’Enlloc en la Nit clara; 

Una veu me diu On És, 

Però em venç la faramalla.

Fora vila i franc d’alou,

Segueixo una estrella rara; 

Guaito el cel a l’inrevés

Pel forat d’una miralla.

Una ala mou enrenou 

Frec a frec d’una atzavara, 

I amb fressa i cants, pels senders, 

Ve el gros de la pobrissalla. 

Voldria dar-los el brou 

Del pa d’una fleca avara, 

Però em miren, sorneguers, 

I duc buida la senalla. 

Tot me sembla estrany i nou, 

I ric, i faig mala cara:

Al meu goig cerco recés, 

I al meu dol, una mortalla. 

–Si em refés l’escalf d’un bou 

O dormís amb poca palla,

I entre somnis m’ullprengués 

La Seva Divina Cara!

DESTIL·LAT DE BLOCS (230é joc literari)

Col·lecció de moments
al bosc dels somnis,
un lloc per nosaltres
un racó dalt del món.

Nòmades del vent
sense baixar dels núvols,
aïllats i llunyans
sospirs de llum.

Bocins de lluna
miratge a mitjanit,
encesa de llum
de nits i somriures.

El cau de les bruixes
la meva perdició,
a la llum d'un fanalet
escrits de fum.

CHOP SUEY

Elles, amigues inseparables, fa anys que comparteixen llocs comuns.
Un cop més es troben en aquest bar, gaudint d'aquesta atmosfera acollidora.
Avui, es miren sense dir-se res, les aplega aquest punt lluminós que resguarda els seus secrets més íntims, carregats de somnis.
Saben que demà s'allunyaran, i destil·len aquest moment intensament, per visualitzar-lo com un quadre que penja a la paret de la seva memòria.

NIT I DIA

Aquest desfici que inunda la nit,
parla des de la memòria,
que tot ho apropa.
On la tradició que lliga
i l'aventura que deslliga,
es miren en un garbuix de sentiments.
Poc a poc, la foscor s'allunya
i reneix el dia amb somriures i dubtes.

DIA DE REIS

Avui dia de Reis,
m'he vestit com tu,
per poder volar
i ser Reina.

UN SOMRIURE DE REGAL PER AQUEST NOU ANY

Enmig d'aquesta sotragada
serem navegants de somriures,
que ens faran valents.

Fent i desfent camí,
trencant pors i angoixes,
aprendrem a viure.

HIVERN

Anem esporrets,
buscant l'escalfor del foc
per abrigar-nos.

BOCCA DELLA VERITÀ

Els habitants d'aquell poble estaven cansats de sentir una única veritat.

Aquesta cara els perseguia per tot arreu i els deia qui eren, què farien, qui serien.

Cada cop se sentien més petits i anul·lats per les seves pors.

En Gil i la Neus eren joves i s'atreien, volien volar i fer-se petons, i no sabien per quina raó no ho podien fer.

Una nit, amagats, decidiren trencar junts aquest camí marcat, que no els deixava ser lliures.

L'endemà a plena llum del sol, van fer una crida a la plaça, per anunciar el seu amor a tothom.

A partir de llavors la gent es va atrevir a aixecar el cap i fer ganyotes a aquella imatge.

RASTRE

No he parat de caminar ni un moment, seguint el rastre d'aquesta olor tan penetrant.
Ara que et tinc davant, amb el cor ben accelerat, no sé com dir-te ...  que no tornis a menjar més mongetes. 

RECORD

Un any sense tu,
comença de nou la collita,
sota aquesta olivera
contemplo els fruits madurs
i sento el teu xiuxiueig
dient-me que la vida segueix.