21 DE JUNY

Avui,
dia de la música,
un regal.

5 ANYETS

Carai, la Janick ja te 5 anyets, ella menuda, de mirada penetrant i tota radiant d'alegria, espera, tot fent-se el ronso, la companyia de la Carlota i d'en Toni per bufar les espelmes, mentre nosaltres restem embadalits i la música de fons, per art de màgia, es barreja amb el soroll del riu, el cant d'els ocells i les rialles .
I així aquesta roda del temps gira i gira sense aturar-se, poc a poc altre cop serà 15 de juny, i tornarem a reunir-nos, mentre tots una mica més grandets i vellets observarem com aneu creixent amb aquest gran esperit d'aventura i curiositat per les coses.

NATURA

A tots ens atrau la natura, però no tothom disposa de temps per gaudir-la.

Entre el fullam dels arbres hi ha fet el niu una parella de pinsans i, tot covant els ous, tenen la companyia d'altres ocells i d'en Manel a la seva caravana, sota l'arbre. Tots tenen temps lliure, llarg i ample per observar-se i en aquest compàs lent de cada dia es reconeixen.

La tarde passada, de cop el cel s'enfosqueix i el vent bufa cada cop més fort, ni un raig de sol es veu, comença a caure aigua acompanyada de pedra; miro tot el voltant i el terra és blanc com si hagués nevat, branques trencades, fulles esmicolades i entre mig la pinsana morta.

La tempesta ja ha passat. Nosaltres a la cuina, sense parlar, ens fem qualsevol cosa i mengem en silenci, demà serà un nou dia i ens queda molta feina per fer. Ja ho diu la dita, "pel juny, cada gota com el puny".

NOS QUEDA TU BOLÍGRAFO

TE QUIERO (Mario Benedetti)

Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

Tus manos son mi caricia
mis acordes cotidianos
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia

Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro

Tu boca que es tuya y mía
tu boca no se equivoca
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía

Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

Y por tu rostro sincero
y tu paso vagabundo
y tu llanto por el mundo
porque sos pueblo te quiero

Y porque amor no es aureola
ni cándida moraleja
y porque somos pareja
que sabe que no está sola

Te quiero en mi paraíso
es decir que en mi país
la gente viva feliz
aunque no tenga permiso

Si te quiero es porque sos
mi amor mi cómplice y todo
y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos

VELLS AMANTS

Els dies vénen i van mentre ells fa 57 anys que s'acompanyen. Aquest anys plegats han viscut de tot i estan preparats per donar-se caliu en aquest futur que coexisteix amb el present.
Al pare, assegut al balancí el veig diferent, fràgil; la mare, plena de vitalitat i alegria, sempre està a l'aguait, i l'anima a vèncer les dificultats, a ella encara la veig amb el color de la meva infància.
Al mirar per la finestra més enllà dels vidres veuen els arbres i camps on la totalitat d'aquest espai alhora tant proper i llunyà, forma part de la seva història, i s'hi senten identificats tot recordant les bones collites i el temps de sequera.
I agafats de la ma, a plena nit es desperten tot preguntant-se... estàs bé?

Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía
luego cuando muchachos
los viejos eran gente de cuarenta
un estanque era océano
la muerte solamente
una palabra
ya cuando nos casamos
los ancianos estaban en cincuenta
un lago era un océano
la muerte era la muerte
de los otros
ahora veteranos
ya le dimos alcance a la verdad
el océano es por fin el océano
pero la muerte empieza a ser
la nuestra. Poema "Pasatiempo" de Mario Benedetti

QUIN PATIR

Aquelles tardes de diumenge escoltant els partits per la radio al costat del pare, asseguts en dues cadires, i absorts pels sons i les paraules que ens arribaven des del límit del silenci. Tot giravoltant el botó de la ràdio i amb els "ai" del pare, naixia en mi aquesta atracció per el futbol on el moviment de la jugada era imaginat per la força de la transmissió.

Aquesta nit hem tornat a patir i en aquesta amargura infinita encara ens quedava un reducte per confiar en la victòria i emocionar-nos.
Tot aquest any, setmana rere setmana el seu joc ens ha il·lusionat, irradiant confiança. El seu domini màgic ocupa un lloc preeminent de reconeixement i és això el que l'ha tornat a fer gran.
A Roma per descomptat tornarem a patir, però com diu el pare, si la toca be, crea profunditat i sap deixar-la anar, tornarem a ser decisius.

Fins la victòria sempre.

UN ANY

Avui "fons d'armari" fa un any i us convida a entrar-hi.
En tota aquesta col·lecció de 33 peces hi ha un recull de paraules, cançons, imatges; on descric moments des del meu passat, des del present d'avui d'ara; amb un pòsit d'il·lusió pel dia a dia que ens permet somniar i no caure en la rutina.

Agraïments: en Jordi per construir l'armari, la Montse pel seu interès en trobar-hi penjada roba per tot l'any, en Lluís com a bon entrenador sap donar un toc d'alerta per no perdre pistonada, l'Anna des de la seva tertúlia literària m'anima a continuar i, tots i totes que de tant en tant hi feu una ullada.

"L'alegria i l'amor són dos ales per a les grans accions"
GOETHE.